Els nostres infants
“Els nens necessiten dominar el llenguatge de les coses abans que el de les paraules”
David Elking
Presentació
Els nostres espais (interiors i exteriors) donen l’oportunitat de poder copsar tota mena de jocs i d’expressar-se en llibertat, essent creatius i imaginatius deixant fluir en essència la part més humana i emotiva dels infants.
La importància del joc per l’aprenentatge està documentada per psicòlegs destacats en el món educatiu i pedagògic com Vigotsky o Piaget. Necessitem potenciar els moments de joc per tal de desenvolupar tota classe d’intel·ligència i arribar a aprenentatges més analítics.
Els infants d’aquesta etapa encara necessiten tocar i sentir per pensar i aprendre. Aquesta és la manera en què ells comencen a establir relacions lògiques amb la realitat que ha de ser propera i immediata. Si no contemplem les seves necessitats sensorials i els adults ens apropem a aquestes necessitats infantils correm el risc de generar en ells buits cognitius.
Per aquest motiu apropem i flexibilitzem els contextos d’aprenentatge per tal de poder facilitar la creació, l’exploració i l’experiència directa de manera significativa per a ells.
El temps de familiarització
Els primers dies d’escola són per a famílies i infants una experiència plena d’incerteses. Per tal d’establir un clima segur i tranquil, totes les mestres de l’escola i part de l’equip del migdia estarà amb els infants per poder-los acompanyar i establir els vincles necessaris, que ajuden a sentir-se acollits.
Les famílies també poden participar d’aquests moments, acompanyant a les seves filles i fills en el procés d’adaptació. En aquest sentit som una escola que respecta els ritmes i les necessitats de cada infant i no hi ha un temps previst en el qual donem per acabada la presència de les famílies.
llibertat i límits
El rol de l’infant en aquest tipus de centre és el de protagonista del seu propi aprenentatge i pot escollir en molts moments del dia, què i com vol aprendre.
Facilitar espais on sentir-nos lliures per ser qui som, respectant i sentint-nos respectats, poder-nos moure amb autonomia per decidir els nostres camins d’aprenentatge, i tot això amb la seguretat que ens dóna la presència de límits amb què l’adult acompanya a les nenes i nens. Aquests han de ser molt explícits i clars i sempre gestionats a través del vincle que és el que fa que es guanyi una autoritat no limitant, sinó que fa que es generi un respecte real, constructiu i sa.
En aquest sentit prioritzem les necessitats dels infants com el fet de sentir-se segurs, de joc i moviment, d’exploració, de pertinença, de temps i autoregulació, d’un autoconcepte positiu i de ser estimat.
Vivim els límits i els conflictes com una oportunitat de créixer i aprendre, donant el temps i l’estima necessària per tractar-los i acompanyar aquestes situacions de la presència conscient.
“Respectar els temps de maduració, de desenvolupament, dels instruments del fer i de l’entendre, del ple, lent, extravagant, lúcid i mutable emersió de les capacitats infantils, és una mesura del saber biològica i natural”
Loris Malaguzzi
els ritmes de la infància
Els infants viuen de manera subjectiva el temps. Per a ells el temps que prima és el que està vinculat a l’experiència, les emocions i els sentiments. El temps és imaginació i creació, és experiència vital.
Els infants no segueixen les hores del rellotge sinó que es mouen pel descobriment, pel desig, per l’oportunitat del moment.
Hem de donar aquests moments i espais als infants deixant-los viure plenament les seves experiències que els hi aporten diversos i enriquidors coneixements.
què aprenem? com aprenem?
i per què aprenem?
Per tal que les noies i els nois aprenguin, hem de presentar la informació de totes les maneres possibles facilitant que aquestes arribin a les diferents mirades dels infants.
Per veure com aprenem han de processar l’aprenentatge i saber com s’ha realitzat aquest.
Finalment, però per a nosaltres, essencial, és la part emocional de l’alumnat i de com aquest influeix en positiu o en negatiu a l’hora d’aprendre.
L’atenció al currículum i a la diversitat de l’alumnat a través de les dinàmiques i els materials, permet que l’infant vagi treballant amb els recursos que atenen al seu moment d’aprenentatge. Aquest tipus d’intervenció provoca que els infants van duent a terme les propostes proposades segons els interessos que van manifestant i el seu treball espontani. D’aquesta manera es materialitzen i es promouen les potencialitats de l’alumnat, i els seus drets a conviure i aprendre en un espai que respongui les seves necessitats individuals. Un entorn on cada individu s’aculli a les seves pròpies peculiaritats i pugui dialogar amb altres identitats, des de la seguretat i professionals que els cuiden.
