15 Maig: Dia de la Diversitat Familiar

15 Maig: Dia de la Diversitat Familiar

El dia de la Diversitat Familiar és un dia per reflexionar sobre els nostres vincles d’afecte. No totes les famílies són iguals i hi ha tants tipus de famílies com famílies existeixen. Encara que totes són molt diferents, han de basar-se en l’amor i el respecte. Com diu la Carme Parets al seu llibre infantil “Un grapat de botons”, totes les famílies són diferents i totes les seves membres estan unides per un fil invisible que uneix els seus cors que els fa estimar, cuidar i ajudar-se les unes a les altres.

Cal que fem una reflexió encara més profunda quan som adultes, i començar a pensar com influeix la família en el desenvolupament de les criatures. És prioritari que interioritzin que les relacions en la família han de fonamentar-se en el respecte, la tolerància i la gratitud, però això no ho és tot. La seva família serà el seu model de referència per la convivència durant  tota la seva vida, i no serà fins al final de la primera infància quan comencin a assabentar-se de com s’estructuren aquests vincles, per exemple: l’amor a la parella que fonamenta la família nuclear.

La nostra societat es basa en aquesta família nuclear com a unitat de convivència, especialment en l’àmbit més conservador. Però aquest no és l’únic tipus de família que existeix, encara que és el que se’ns presenta com gairebé l’únic als mitjans de comunicació, com a la televisió, al cinema de Hollywood, als videojocs, o a la publicitat, fins i tot a les joguines. I apareix sempre com el model de felicitat desitjada. 

Cal preguntar-se: Per a qui és aquesta felicitat que ens venen? Qui gaudeix d’aquesta i en quines condicions?, quin és el model en què es fonamenta?, és més aviat heteronormativa o contempla altres models com el monoparental, pluriparental o homoparental?, existeixen persones no blanques en aquesta projecció de felicitat? i persones migrants? i persones amb diversitat física o mental?, es representa la classe social?, hi ha persones racialitzades?

Les criatures a priori no tenen prejudicis, però si se’ls imposa un cert model de família com ideal de felicitat, estaran condicionades a l’hora d’expressar-se a l’escola o amb els iguals, i a la llarga, si no encaixen amb la normativitat imposada, poden arribar a pensar que no mereixen aquesta felicitat. Encara que nosaltres com a persones adultes siguem conscients d’aquesta diversitat, cal fer un esforç per fer-la arribar a les criatures. Hi ha realitats fora d’aquesta imatge idíl·lica que es presenta als mitjans com la família model, blanca heteronormativa amb un o dos fills, més aviat un fill o un fill i una filla, que viuen feliços en un habitatge unifamiliar. Dins d’aquesta estructura existeixen relacions de poder que a vegades, més sovint del que ens imaginem, donen pas a asimetries a les relacions que porten a manifestacions de violència o discriminació a l’àmbit domèstic. Són realitats que succeeixen als entorns familiars, especialment a la família amb llaços de consanguinitat, que estan més fortament fonamentades en les jerarquies que emanen de la família nuclear com a unitat social de convivència econòmica, i que prioritza al varó blanc, adult en edat productiva per sobre de la resta de membres de la unitat.  Algunes són la violència masclista, el maltractament i l’abús sexual infantil, el maltractament a la gent gran, o a la gent amb diversitat funcional o de gènere, o a la gent no blanca….  són les conseqüències més greus del costat més obscur de les jerarquies dins de la família nuclear heteropatriarcal.

Existeixen molts tipus de famílies i models afectius més enllà de la família biparental, com la familia extensa, les famílies reconstituides, les famílies monomaternals, monoparentals, plurimaternals, siguin heteronormatives o homoparentals, o aquelles que  van més enllà de la filiació genètica. Unes es formen en la cooperació i en la cocriança, unes altres es formen en les comunitats de convivència, o en comunitats educatives o per persones que opten per models afectius diferents. Des de les xarxes de suport entre veïnes que s’organitzen per a cuidar a les criatures de totes, les amigues que cuiden de les amigues i de les seves criatures quan no arribem a temps a recollir-les, les que els porten a les extraescolars, les àvies que cuiden de les seves nétes quan les exigències del model productiu ho exigeix, la criança en col·lectiu al parc d’enfront de l’escola o a les xarxes d’afecte que es creen en els ambients lliures d’adultocentrisme i que s’estenen al llarg de la seva vida a l’escola.

En tota aquesta diversitat (familiar) i vincles d’afecte diversos, existeix una riquesa que a vegades esquiva i altres replanteja les relacions de poder dins de la família nuclear heteropatriarcal. La seva sola possibilitat obre els referents de cura descobrint diversitat d’afectes i models que enriqueix l’imaginari de les criatures. Aquestes resistències a la norma donen una oportunitat a aquelles persones vulnerables a experimentar experiències diferents, i obren un camí lliure de violència. Que les nostres criatures creixin en llibertat i amb confiança, sàpiguen que la família nuclear no és la unitat exclusiva que pot sostenir la societat i la vida, que n’hi ha de moltes formes, algunes lliures de jerarquies, on cada relació afectiva pot ser viscuda com un vincle particular i específic per cada persona. 

 

Conte recomanat:

Un Grapat de Botons, de Carme Parets Luque.

No totes les famílies són iguals. Cada família és diferent, única i especial. Així comença aquest conte infantil sobre la diversitat familiar. Quins tipus de famílies existeixen? i Quina cosa especial fa que siguin família? són algunes de les respostes que es vol donar per a fomentar la tolerància cap a les particularitats dels altres.