Existeixen les diferències? Les integrem o les ignorem?

Existeixen les diferències? Les integrem o les ignorem?

Les diferències existeixen perquè totes les persones som diferents. Educar en la diversitat és educar en l’antiracisme, però, això és  suficient? I tot i que s’eduqui en la igualtat, totes les persones que ens envolten l’experimenten de forma equitativa? L’activista Afrobrasileña viviana Santiago explica a “Sí hay racismo en la niñez, y no es una broma” que patir discriminació racial influeix greument en el desenvolupament dels infants, en el seu aprenentatge, en la construcció de la seva autoimatge. En aquesta entrada, descrivim algunes estratègies dirigides a tota la comunitat educativa per tal de cuidar i celebrar la seva diversitat.

La doctora Anderson i la Doctora Dougé escriuen en “Com parlar amb els nens sobre els prejudicis racials” que les criatures comencen a distingir trets racials des dels sis mesos d’edat i comencen a internalitzar els prejudicis racials entre els 2 i els 4 anys. L’entorn més proper, la llar és el primer lloc on s’aprèn a integrar aquestes diferències i reaccionar-hi: “igual que en la immersió lingüística, els nens exposats a la societat guanyaran fluïdesa amb els prejudicis racials fins i tot si els seus pares no fan res.”

Aquí ens podem preguntar si realment som immunes al racisme quotidià, reconeixem els nostres propis prejudicis? Riem quan algú explica un acudit racista? Hem callat davant un comentari racista? Hem insistit a preguntar a alguna persona no blanca d’on és quan ens diu que és espanyola, o del nostre mateix barri? Parlem del paqui, del xinès de la cantonada? Ens preguntem alguna vegada si tractem o mirem algú de manera diferent pel seu color de pell? I per la seva forma de vestir? O si parla un altre idioma? “El nou racisme vol ser democràtic i respectable, i, per tant, en primer lloc nega que sigui racisme i en segon lloc, situa i identifica a les minories no com biològicament inferiors, sinó “culturalment diferents” apunta Martin Barker. No podem oblidar que el territori Regne d’Espanya s’estén a el continent africà, i el seu passat colonial, espanyol i europeu, és habitualment ignorat: sense anar més lluny, Guinea Equatorial va deixar de ser colònia espanyola fa poc més de 50 anys. La identitat nacional es presenta com la d’un estat blanc, en la qual s’està negant la seva història colonial i la seva realitat multiètnica i multicultural.

A “Rising up white kids” Jennifer Harvey ens diu que hem d’anar més enllà de l’educació en la igualtat. No podem limitar-nos a ignorar el color de pell dient que tots som iguals, ni permetre’ns esperar que es internalitzin els prejudicis i puguin ser causa de violència en un futur. És fonamental no evitar el tema si sorgeix, ja que podrien considerar-lo un tema tabú i que responguem adequadament quan el racisme passa al nostre voltant: ensenyar què és el racisme i, més important, començar així a donar forma a un antiracisme. “Com menys actuem en l’ocultació del problema, menys acció adulta serà necessària i les noves eines donades als infants tindran el poder de prevenir violència.” assenyala Bibiana Santiago.

Però, com podem parlar amb les criatures sobre aquest tema? Com parlem de les diferències? ¿Què significa donar forma a l’antiracisme?

Com a famílies, el primer pas per prevenir la discriminació racial i ajudar a les nostres criatures és sempre afrontar els nostres propis prejudicis. El poder gaudir d’una xarxa social àmplia, multiètnica i multicultural, interactuant i involucrant-se en la comunitat, coneixent altres costums i cultures, ajudaran a normalitzar allò que en altres circumstàncies podria aparèixer com a diferent. Compartir menjar, música en esdeveniments festius de l’escola i l’AFA, en general visibilitzar i normalitzar, ajuden a qüestionar aquells estereotips racials i culturals. Com relata Chimamanda Adichie en el seu cèlebre TedTalk, El perill de la història única, és fàcil caure en els estereotips si només escoltem un relat d’una persona o d’un sol grup, o ens centrem només en el negatiu .. “el problema dels estereotips no és que siguin falses, és que són incomplets “, i això deixa en el camí, allò que tenim en comú, totes aquelles experiències positives que sí compartim.

A l’hora d’abordar el tema del racisme, tindrem en compte que és durant la primera infància, que comencen a percebre aquestes diferències i que com a família podem modelar la seva visió de món celebrant la diversitat, “Si el teu fill et pregunta sobre el to de la pell d’una altra persona, pots dir-li: “No és meravellós que tots siguem tan diferents!“. Fins i tot pots posar el seu braç a costat d’ell o ella per mostrar-li els diferents tons de pell dins de la seva família. “Apunten les Dres Anderson i Dougé. El parlar sobre diferències racials no és racisme, el “(…,) assumir la diversitat ètnic-racial com a element positiu, el que significa de manera pràctica: oferir moltes referències multiracials als nens, ensenyar que hi ha diverses formes de pèl, nas, boca, etc, més dels que podríem explicar i ensenyar a apreciar el valor i la bellesa de cada un d’ells. ” apunta Viviana Santiago.

Quan entren en l’edat escolar, i a partir dels cinc anys aproximadament, ja comprenen la idea de justícia, de manera que és fàcil explicar-los una situació en la qual les persones no experimenten la igualtat de la mateixa manera. Dir-los que és injust i inacceptable i explicar-los les raons pel que això ha de canviar. Podem despertar la seva mirada crítica sobre estereotips racials o culturals analitzant els mitjans al nostre voltant, com videojocs, còmics o dibuixos animats. Encara que per la seva actualitat potser siguin més estimulants les produccions més recents per despertar la seva sensibilitat, els clàssics Disney són una forma de cridar la seva atenció. Dumbo (1941), Els Aristogatos (1970), La dama i el Rodamón (1955), El Llibre de la Selva (1968) Peter Pan (1953) ja adverteixen en els crèdits del seu contingut obertament racista o estereotipat en les plataformes de vídeo online.

A més de la diversitat de biotips, com expliquem la història, les representacions en els llibres de text i en les institucions com museus, els referents són essencials per educar en la diversitat i en l’antiracisme. Brindar referents diversos, tant en els mitjans de comunicació com en el material didàctic és imprescindible per normativitzar allò que d’altra manera podria veure com ho Un altre, el diferent deshumanitzat, i al que inconscientment se sent por o estranyesa. És essencial “estar atents a la forma en què s’explica la història dels pobles indígenes i africans. També preocupar-se per parlar més sobre el lloc històric d’Àfrica que no comença ni es redueix a l’esclavitud. ” assenyala Bibiana Santiago. En paraules de l’activista afrofeminista i periodista Lucia Mbomio “si totes les persones som iguals però no t’ensenyen la igualtat des del moment en què no apareixes, és molt difícil fer-li entendre a la resta que som reals, (…) tenir espai en la història, sense ser víctimes de la mateixa, perquè si no no tenim agència, i d’agenda pròpia. ”

Per a les criatures, un bon recurs al nostre abast és la literatura. El poder posar a la seva disposició un material de lectura variat centrat en la inclusió, on no se centri exclusivament en el “problema” racial, sinó que se celebri la diversitat, normalitzant a les persones no blanques en situacions quotidianes, sent protagonistes de les històries.

Aquí alguns dels títols que hem recomanat des de Gaia en Igualtat:

Leila (Miriam Hatibi i Màriam Ben-Arab, Ed. TimumMas. +3 anys).
Kibo i el drac morat (Carmen Gil i Marta Munté, Ed. Conte de Llum, +3 anys).
Bones (Stacy McAnulty i Joanne Lew-Vriethoff, Ed. Astronau, +3 anys).
Sigues tu mateix! (Peter H. Reynolds, Ed RBA, + 3 anys).
Ada Magnífica i els pantalons perillosos (Andrea Beaty i David Roberts, ed. Alfaguara, de 7 a 9 anys).
Tot el que sé de la gent (Jaume Copons Curidi, Ed. Combel, + 5 anys).
Negra, La vida desconegudes de Claudette Colvin (Emile Plateau, Duomo Ed., Juvenil).

“Ens han dit que ser racista és una cosa dolenta, però no ens han ensenyat a no ser-ho” diu Lucía ASUE Mbomio. Aquest podria ser un bon moment per revisar els nostres prejudicis, si no els hem qüestionat abans, amb la motivació afegida de poder acompanyar a les nostres criatures en una nova oportunitat de créixer conjuntament.

Recursos:
Filla de camí. Lucia ASUE Mbio.
Metamba Miago; Debora Ekoka.