Juntes, diverses i rebels! El feminisme amb la infancia

Juntes, diverses i rebels! El feminisme amb la infancia

Aquesta entrada la dediquem a l’adultocentrisme, una altra característica de sistema patriarcal, en què es produeix una relació asimètrica entre les persones adultes en edat productiva i la resta de persones, criatures, joves i grans, que són discriminades. En el sistema patriarcal, les criatures són tractades com a subjectes subordinats al poder patriarcal, ennlloc de ser tractades com a persones vulnerables que necessiten cures i com a subjectes de ple dret. Educar en la igualtat no és només educar en el feminisme, sinó també escoltar a la infància i fer-los protagonistes del que passa al seu voltant, des de la seva pròpia experiència i escoltant les seves necessitats. La psicòloga Elisenda Pascual Martí autora del llibre “Criar i Jugar” parafraseja la definició de feminisme de la històrica activista feminista Angela Davis com “la idea radical que les criatures són persones” per definir la criança respectuosa.

Gairebé ja ha passat un any des del primer confinament. En aquest moment veiem com les criatures i gent gran es van posar en l’últim lloc, i la gestió adultocèntrica de la pandèmia les va privar dels seus drets fonamentals. No es va tenir en compte el biaix de classe i com van augmentar sensiblement les desigualtats. No és el mateix confinar-se en una casa amb jardí que en un pis de pocs metres quadrats on amb prou feines entra la llum o tenen espai per moure’s. Tampoc és el mateix viure en una llar on hi ha respecte, afecte i escolta activa, que en famílies en què es conviu amb un agressor masclista. Per això es pot dir que el adultocentrisme discrimina, fa malbé i mata.

És important donar veu a la infància, escoltar-los i fer-los partícips de la realitat en la que vivim. “Són subjectes situats, amb una postura crítica en els seus espais, processos i contextos particulars i diversos” apunta Marta Martinez Muñoz en aquest article del Salt. En ell s’exposa la importància d’implicar a la infància i l’adolescència en processos de decisió que els afecten. Donar-los veu, ja que és a ells i elles i al seu futur als que afectaran les decisions que prenguem avui, en matèria econòmica o climàtica o qualsevol altre àmbit. En aquest article també es destapen les actituds adultocèntriques, en què es considera a les criatures éssers irracionals incapaços d’articular pensament coherent, o la creença que ha de ser una etapa en què visquin aliens a la societat, en una bombolla d’innocència. Implicar-los en els processos de decisió d’acord a la seva edat i maduresa fomenta la seva capacitat crítica i els brinden noves oportunitats per a la reflexió i el creixement mutu.

Celebrem el feminisme amb la infància, juntes, diverses i rebels, les criatures són també persones diverses, amb la seva rebel·lia i la seva particular forma d’estar al món.

Grup Gaia en Igualtat